Diguem-ho obertament: tenim por.
Vivim moments d’incertesa, de preguntes sense resposta i d’horitzons difuminats. I açò ens incomoda. Venim d’una societat on se suposava que la fortalesa era una virtut. La seguretat era un valor que sumava, i tots aparentàvem viure segurs i convençuts de tot. Ara cauen les màscares, s’acaba el teatre i ens veiem davant uns moments que destrossen la nostra disfressa de fortalesa i ens mostren despullats tal qual som: éssers amb por.
Ens fa por dir que tenim por. La societat ens ha fet vulnerables a les mirades dels demés, i hem atorgat massa valor a l’opinió dels altres. Hem creat un món on tothom pot jutjar als demés, i on el jutjador és vist amb més força que el jutjat. Per açò havíem d’aparentar ser més forts que els altres, i amagar sempre tot allò que ens pogués fer dèbils als ulls dels demés. Un cercle pervers, que ens impedeix mostrar-nos tal com som, i que ens fa veure en els demés allò que no són, perquè amaguen allò que realment són però no volen mostrar per a que no els jutgem.
Aprofitem aquesta situació per acabar amb aquesta perversió. No tinguem por de tenir por.
Nosaltres en tenim. Perquè no sabem com acabarà aquesta situació. Perquè vivim un temps sense precedents. Perquè estem aturats i no sabem quan podrem tornar a arrencar. Perquè no podem sortir de casa. Perquè un virus petitíssim ha provocat el major daltabaix a la societat que haguem conegut. I sí, tenim por. I ho diem. Sense por, sense complexes.
Hem de viure amb aquesta por. Assumir-la, primer, i domesticar-la després. Hem de dur la por al nostre terreny. Treure-li la part bona, perquè tot té la seva part positiva. Aquesta por ens ha posat un mirall al nostre davant, i ens permet reflexionar més que mai sobre allò que som, allò que fem i allò que volem ser. La por ens pot ser útil. Mirem-nos al seu mirall i aprenguem. Aquestes setmanes hem canviat coses. Mirem quines ens interessa conservar, i quines podem deixar enrere.
Mirem-la de cara, diguem-li “Sí, sabem que ets aquí, i et fem un lloc a la nostra vida”. I quan s’hagi acomodat, convisquem amb ella, i fem-la amiga. Perquè la por no significa aturar-se. Por implica reflexió, pensament i acció.

Foto David Arquimbau

All rights reserved Salient.