Infants corrent darrera un ca, o qui sap, potser el ca corrent rere els infants. Tant li fa.
Se’ls veu lliures, sincers, autèntics. D’allà on corren, a Menorca en diem un ‘lloc’, allò que alguns coneixerien com una masia, una finca agrícola.
És curiós, no, que li diguem lloc?
Qui sap, potser és perquè aquestes finques són el lloc on neix tot. I quan diem tot, volem dir això: tot.
La vida neix als llocs. La cultura menorquina neix als llocs. La forma de ser de la gent d’aquí, el
seu estil de vida, el seu caràcter, la seva identitat, neix als llocs. La Reserva de la Biosfera, aquest títol que hem de posar més en pràctica, neix als llocs. La saviesa menorquina es va parir als llocs.
El camp no acaba a les parets seques que delimiten físicament les finques. Quilòmetres i quilòmetres de pedres una damunt l’altra que únicament serveixen de frontera per al bestiar.
El camp no ha d’acabar a les parets seques. El camp ha d’arribar als pobles, a les cases i als pisos.
El camp ha d’entrar a les habitacions, a la cuina i al menjador. El camp ha d’entrar als hotels, als apartaments i als restaurants. El camp és molt més que l’agricultura, la ramaderia i l’horta.
El camp és una manera d’entendre l’existència que ens marca, i que no podem oblidar.
N’hem de fer bandera, presumir-ne. I cuidar-lo.
Perquè cuidant el camp, ens cuidem a totes i tots.
Si creiem de debò en l’hospitalitat, hem de mostrar a qui ve allò que som. I açò inclou els nostres productes, el nostre vincle amb la terra, la nostra capacitat per treure’n fruits. El quilòmetre zero no pot ser una moda, ha de ser una filosofia de vida. Més encara a una illa on, més enllà del quilòmetre 45, tot és mar.
No podem pretendre reduir el camp a unes persones que conreen la terra i en treuen fruit amb molta feina, dedicació i passió.
No. El camp és molt més que açò. El camp és cultura, i cultura en majúscules. No debades, cultura és el conjunt de coneixements, idees, tradicions i costums que caracteritzen un poble.
El camp és Menorca. La Menorca de tota la vida, però també la moderna. La de les tradicions, però també la que mira al futur sabent que les arrels són la millor base per construir una existència sostenible i duradora.
Tornem a la foto. Els infants corren feliços. La felicitat, segur, s’amaga a un lloc, entre
una paret seca i un bouer. No tinguem mai por d’anar-la a cercar.
foto @olgafebrer