Una cançó tradicional menorquina parla d’un moix dalt una teulada. Un animal que duia a la boca una sobrassada que no volia compartir amb ningú.

A un dels nostres hotels, Ses Sucreres, tenim un peix dalt la teulada. Sí sí, un peix. Sense aigua ni peixera. I no un peix qualsevol, sinó un especímen de grans dimensions, de colors vius i aspecte llampant.

I per què tenim un peix dalt la teulada?

Primer, perquè és una creació d’un artista local, Albert Mir.

L’art és part de noltros, i l’entenem no només com una creació que s’exposa i es contempla, sinó com un procés. Una idea que neix, que canalitza emocions i sentiments, i s’expressa lliurement per a ser contemplada i crear alguna sensació a qui l’observa. Cal fomentar l’art i la creació, alimentar l’ànima i l’esperit crític, i oferir oportunitats a qui té idees per transformar.

En segon lloc, un peix dalt una teulada és quelcom que s’assembla a la nostra manera d’entendre el món. Possiblement, si a algú li demanen on ubicaria mentalment un peix, ningú no contestaria que dalt una teulada. No és el seu hàbitat natural, ni la imatge que tots tenim al cap. Però no s’ha de posar límit a la creativitat ni a la diferència. No ens agraden els bancs de peixos grisos, que naveguen tots cap allà mateix. Preferim els peixos de colors, que trien el seu camí, per inversemblant que pugui semblar a priori.

No volem peixos dins peixeres, tancats per un vidre que mostra una falsa sensació de transparència i llibertat. Volem els peixos allà on els peixos vulguin ser. I mirau, per aquelles coses, un peix ha volgut viure a la nostra teulada. Si veniu a Ses Sucreres, en un d’aquells moments de calma que ofereix Ferreries, potser el sentireu nedar.

All rights reserved Salient.